Científics
de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT, a EUA) s'han fixat en un cuc
marí anomenat Nereis virens per crear un material canviant, amb la capacitat de
ser flexible o rígid a conveniència.
Es
tracta d'un hidrogel fet d'una proteïna sintetitzada, semblant a la qual compon
la mandíbula d'aquest cuc i que li dóna estabilitat estructural i un impressionant
rendiment mecànic". Quan canviem els ions del mitjà i la concentració
salina, el material s'expandeix o es contreu”.
El nou material podrà tenir diferents
aplicacions, la seua capacitat de contracció i expansió ho fa especialment
idoni per crear dispositius que funcionen com a músculs per als anomenats
robots tous, que estan fets de polímers.
Una
vegada mes la naturalesa posa al nostre abast els seus coneixements per
facilitar-los les coses. Un dels nostres treballs com a científics és endevinar
com la naturalesa fa un determinat treball, així podem imitar-la. Per exemple,
una vegada que endevinem per què la seda posseïa aquestes sorprenents
propietats, vam ser capaces de fer seda sintètica en forma de nylons. Encara
ens queda un llarg camí per recórrer, no obstant això, abans que puguem fer ARN
i ADN sintètics, la qual cosa conduirà a la vida sintètica. Potser mai arribem
a això i només ens quedem esbrinant coses que ens condueixen a una varietat
d'importants desenvolupaments en polímers sintètics i altres àrees. Això
planteja la important qüestió que la ciència és com la vida. La ciència de
polímers no és l'única ciència i pot no
ser la ciència més important. És una de les àrees que ens poden ajudar a
comprendre i emprar el coneixement que obtenim a partir de l'estudi de la
naturalesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada